Arriba l’estiu. Més enllà dels comentaris sobre el ràpid que ha passat l’any, cosa que és certa, és una època desitjada per la majoria però que també ve acompanyada de mals de caps. I un d’ells, el més gran potser, és què fer amb els nens i nenes de la casa. La falta de conciliació familiar fa que s’hagin de prendre decisions prèvies. I s’ha de fer ja.

Per començar, una dada que crec que és vital. Els infants també necessiten desconnectar. No cal menysprear els seus problemes ni recordar-ls-hi constantment que quan siguin grans entendran el que és la responsabilitat. Estalviem-nos aquests tipus de discursos que no ajuden i que només serveixen per enfadar els petits de la casa. Hem de tenir empatia i procurar entendre el seu món que, no fa tant, també era el nostre. Necessiten descansar i necessiten recarregar piles. Com absolutament tothom.

Amb això no vull dir que hem de permetre que es passin els tres mesos estivals sense sortir de casa. Res més lluny de la realitat. Han de córrer, saltar, jugar, divertir-se, relacionar-se, riure, fins i tot fer-se mal i barallar-se. Han de canviar el xip, “oblidar-se” de l’escola sense deixar d’aprendre. I aquí entren una de les millors opcions per aquestes setmanes on les vacances dels infants no coincideixen amb les dels pares i mares: els casals d’estiu.

Els nens podran aprendre a cooperar, a socialitzar-se, a millorar la seva comunicació, a crear, a participar, a mantenir el seu cos actiu i la seva ment inquieta. Tot sense abandonar l’esperit lúdic i divertit que ha de caracteritzar l’estiu i que els permetrà, alhora que descansen i desconnecten mentalment, no deixar d’evolucionar com a persones.

No cometem l’errada de pensar que l’únic aprenentatge és el que es fa a l’escola. Els infants aprenen a tot arreu i hem de saber combinar tots aquests ensenyaments. A la nostra mà està poder oferir als nostres nens i nenes un estiu on la seva formació no s’aturi o, com a mínim, no vagi a un ritme més lent del que podríem aconseguir. Donem-lis l’opció de completar la seva evolució amb activitats cognitives, socials i esportives. Això són els casals.

Ja sabem que Internet està ple d’investigacions i teories que no sempre es corresponen amb la realitat. No obstant això, buscant una mica d’informació, m’he trobat amb un estudi que remarcava com els infants que es mantenien actius durant l’estiu tornaven a l’escola amb millor nivell acadèmic en matèries bàsiques. Ens ho creiem, veritat?